Factors de risc
associats a ingrés i reingrés en pacients > 75 anys que consulten a
urgències.
BMC Geriatrics publica en el seu últim número un interessant
article de M.Deschodt et all, de l’Hospital universitari Leuven, Bèlgica, on
intenten estudiar, entre pacients > 75 anys que consulten a urgències, quins factors s’associen a ingrés hospitalari
i quins a retorn a domicili, i entre aquests pacients que no han requerit
ingrés, quines variables s’associen a major risc de reingrés durant els propers
30 i 90 dies.
Es tracta d’un estudi de cohorts prospectiu, unicèntric, de
3 mesos de duració, on es recullen un total de 442 pacients (exclosos pacients
pal·liatius, intubats, precisant cirurgia urgent, trasllats interns, que no
firmin el consentiment o que les condicions mèdiques no permetin una valoració
adequada), amb una mitjana d’edat de 83.6+4.8 anys, majoritàriament
dones (60.4%) i de la comunitat (86%). Dels 442 pacients, el 73.5% (n=325) van
requerir ingrés hospitalari. Al analitzar els perfils dels pacients que
precisen ingrés i els que no, troben que:
- No precisen ingrés: menys dependents per a AVDs, major mobilitat i major independència per a activitats instrumentals (finances, comprar).
- Precisen ingrés hospitalari: major risc de malnutrició, major comorbiditat i més deteriorament cognitiu.
Entre els pacients no hospitalitzats, un 82.9% va retornar
al domicili i un 17.1% a residència. Al més, un 18.6% van requerir reingrés a
urgències; i als 3 mesos un 29.2%. L’anàlisi multivariat va mostra les següents
variables com a factors de risc independents de reingrés al mes:
- Major comorbiditat (mesurada per índex de comorbiditat)
- Hospitalització prèvia (3 mesos anteriors)
Els factors de risc associats a reingrés als 3 mesos van
ser:
- Hospitalització prèvia (3 mesos anteriors)
- Necessitat de demanar menjars a domicili
- Realitzar fisioteràpia abans de la consulta a urgències
- Caigudes en l’últim any
L’estudi conclou que donat que el reingrés és una marca de
qualitat de l’assistència, que a més està subjecte a marcadors econòmics, és
important valorar quins són aquells perfils o factors amb més risc de reingrés
mitjançant una valoració geriàtrica integral, per tal de poder fer una
intervenció precoç i evitar els reingressos. Destaca l’article el perfil
geriàtric dels pacients grans que consulten a urgències, especialment d’aquells
que precisen ingrés hospitalari, i de l’alt percentatge de pacients que
reingressen al mes i 3 mesos, dades similars a estudis anteriorment publicats.
Per als que treballem amb aquests tipus de pacients tan
grans i tan geriàtrics, amb alta comorbilitat, fragilitat social, funcional i
cognitiva, el reingrés hospitalari és un fet molt freqüent que posa es “jaque”
sovint al sistema sanitari i sobre el qual s’hi comença a actuar. La
identificació de pacients com a MACA o PCC en el nostre territori pot ser una bona
eina per a tenir més controlats aquells pacients amb major risc de reingrés, faltaria
però potenciar aquells programes que poden evitar que aquests pacients es
passin la meitat dels seus últims anys de vida entre urgències i hospitals (estic
pensant per exemple amb PADEs, programes d’atenció domiciliaria o hospitalització
domiciliaria integral).
Factores de riesgo
asociados a ingreso y reingreso en pacientes > 75 años que consultan a
urgencias.
BMC Geriatrics publica en su último número un interesante
artículo de M.Deschodt et all, del Hospital Universitario Leuven, Bélgica,
donde intentan estudiar, entre pacientes > 75 años que consultan a
urgencias, qué factores se asocian a ingreso hospitalario y cuáles a retorno a
domicilio, y entre estos pacientes que no han requerido ingreso, qué variables
se asocian a mayor riesgo de reingreso durante los próximos 30 y 90 días.
Se trata de un estudio de cohortes prospectivo, unicéntrico,
de 3 meses de duración, donde se recogen un total de 442 pacientes (excluidos
pacientes paliativos, intubados, precisando cirugía urgente, traslados
internos, que no firmen el consentimiento o que las condiciones médicas no
permitan una valoración adecuada), con una media de edad de 83.6 años, en su
mayoría mujeres (60.4%) y de la comunidad (86%). De los 442 pacientes, el 73.5%
(n = 325) requirieron ingreso hospitalario. Al analizar los perfiles de los
pacientes que precisan ingreso y los que no, encuentran que:
- Los que no precisan ingresso son menos dependientes para AVDs, tienen mayor movilidad y mayor independencia para actividades instrumentales (finanzas, comprar).
- Los que precisan ingreso hospitalario tienen mayor riesgo de malnutrición, mayor comorbilidad y más deterioro cognitivo.
Entre los pacientes no hospitalizados, un 82.9% retornó al
domicilio y un 17.1% a la residencia. Al més, un 18.6% reingresaron en
urgencias; ya los 3 meses un 29.2%. El análisis multivariado muestra las
siguientes variables como factores de riesgo independientes de reingreso al
mes:
- Mayor comorbilidad (medida por índice de comorbilidad)
- Hospitalización previa (3 meses anteriores)
Los factores de riesgo asociados a reingreso a los 3 meses
fueron:
- Hospitalización previa (3 meses anteriores)
- Necesidad de pedir comidas a domicilio
- Realizar fisioterapia antes de la consulta en urgencias
- Caídas en el último año
El estudio concluye que dado que el reingreso es una marca
de calidad de la asistencia, y que además está sujeto a marcadores económicos,
es importante valorar cuáles son aquellos perfiles o factores con más riesgo de
reingreso mediante una valoración geriátrica integral, a fin de poder hacer una
intervención precoz y evitar los reingresos. Destaca el artículo el perfil
geriátrico de los pacientes mayores que consultan a urgencias, especialmente de
aquellos que precisan ingreso hospitalario, y del alto porcentaje de pacientes
que reingresan al mes y 3 meses, datos similares en estudios anteriormente
publicados.
Para los que trabajamos con este tipo de pacientes tan mayores
y tan geriátricos, con alta comorbilidad, fragilidad social, funcional y
cognitiva, el reingreso hospitalario es un hecho muy frecuente que pone en
"jaque" a menudo al sistema sanitario y sobre el que se empieza a
actuar. La identificación de pacientes como MACA o PCC en nuestro territorio
puede ser una buena herramienta para tener más controlados aquellos pacientes
con mayor riesgo de reingreso, faltaría pero potenciar aquellos programas que
pueden evitar que estos pacientes se pasen la mitad de sus últimos años de vida
entre urgencias y hospitales (estoy pensando por ejemplo en los programas de
PADEs, de atención domiciliaria u hospitalización domiciliaria integral).
Characteristics of older adults admitted to the emergency department (ED) and their risk factors for ED readmission based on comprehensive geriatric assessment: a prospective cohort study. Deschodt M, Devriendt E, sabbe M, Knockaert D, Deboutte P, Boonen S, Flamaing J, Milisen K.BMC Geriatr. 2015 Apr 26;15(1):54.