Podem
construir nous ponts entre les realitats de l’hospital i de Primària?
Català: encetem nou debat sobre transicions assistencials a partir d’un article d’opinió publicat aquest gener a la revista New England Journal of Medicine sobre com millorar la personalització i la continuïtat de l'atenció dels pacients quan requereixen d’hospitalització. Es proposa un canvi de model que trenqui la separació marcada entre els àmbits hospitalari i de Primària, amb el potencial de millorar l'experiència d’atenció dels pacients i la satisfacció dels professionals, que, a més, ajudi a aconseguir adequats resultats assistencials (com ara durada de les estades o els reingressos).
Català: encetem nou debat sobre transicions assistencials a partir d’un article d’opinió publicat aquest gener a la revista New England Journal of Medicine sobre com millorar la personalització i la continuïtat de l'atenció dels pacients quan requereixen d’hospitalització. Es proposa un canvi de model que trenqui la separació marcada entre els àmbits hospitalari i de Primària, amb el potencial de millorar l'experiència d’atenció dels pacients i la satisfacció dels professionals, que, a més, ajudi a aconseguir adequats resultats assistencials (com ara durada de les estades o els reingressos).
La proposta és la següent: el metge de
capçalera del pacient s’incorporaria a l’equip asistencial hospitalari, com a
consultor; aquest realitzaria una visita dels seus pacients hospitalitzats al
principi de l'ingrés, per tal de proporcionar suport i assessorament a pacient
i familias i a l'equip mèdic d'hospital; la consulta se centraria en l’orientació
i l'abast de l'estudi diagnòstic i del pla terapèutic; el metge de Primària
escriuria una nota de consulta, destacant els elements clau de la història del
pacient (incloent els aspectes psicosocials i familiars), examen físic i proves
recents, i donaria indicacions útils pel diagnòstic i gestió de cada cas.
D’entre els aspectes a tenir en compte a
l’hora d’aplicar aquest nou model apareixen: la limitació evident de la manca
de temps de tots els implicats; les pressions assistencials dels diferents professionals; i la necessitat de reconèixer aquesta nova tasca des de diversos punts de
vista, inclús l’econòmic, entre d’altres.
Comentari: des de la perspectiva de geriatres de l’hospital considerem
que aquest article té un especial interés en el debat de com optimitzar el
maneig de pacients d’alta complexitat o amb malaltia avançada. Tot i que amb la
situació actual del sistema no es veu gaire proper
un canvi conceptual de tanta magnitud, sembla un bon punt per a la reflexió
de si som capaços de fer fluïr informació vital del seguiment (de treball
continuat d’anys i també en les crisis repetides) pels professionals de
Primària. Pensem per exemple en el treball que realitzen metges, infermers/es i treballadors/es socials respecte
les decisions d’intensitat
adequada d’atenció i les voluntats del pacient, o en aspectes socioculturals complexos
que en moltes ocasions es perden en la voràgine de l’ingrés hospitalari.
Vosaltres què en penseu? El diàleg promet.
Español:
empezamos nuevo
debate sobre transiciones asistenciales a partir de un artículo de opinión
publicado en enero en la revista New
England Journal of Medicine sobre cómo mejorar la personalización y la
continuidad de la atención de los pacientes cuando requieren hospitalización.
Se proposne realizar un cambio de modelo que rompa la separación marcada entre
los ámbitos hospitalario y de Primaria, con el potencial de mejorar la
experiencia de atención de los pacientes y la satisfacción de los
profesionales, que ayude a conseguir adecuados resultados asistenciales (como
duración de las estancias o los reingresos).
La propuesta es la siguiente: el médico de
cabecera del paciente se incorporaría al equipo asistencial hospitalario, como
consultor; éste realizaría una visita de sus pacientes hospitalizados al
principio del ingreso, a fin de proporcionar apoyo y asesoramiento a pacientes y
familias y al equipo médico de hospital; la consulta se centraría en la
orientación y el alcance del estudio diagnóstico y del plan terapéutico; el
médico de Primaria escribiría una nota de consulta, destacando los elementos
clave de la historia del paciente (incluyendo los aspectos psicosociales y
familiares), examen físico y pruebas recientes, y daría indicaciones útiles
para el diagnóstico y gestión de cada caso.
Entre los aspectos a tener en cuenta a la
hora de aplicar este nuevo modelo aparecen: la limitación evidente de la falta
de tiempo de todos los implicados; las presiones asistenciales de los
diferentes profesionales; y la necesidad de reconocer esta nueva tarea desde
varios puntos de vista, incluso el económico, entre otros.
Comentario:
desde nuestra perspectiva
de geriatras del hospital consideramos que este artículo tiene un especial
interés en el debate de cómo optimizar el manejo de pacientes de alta
complejidad o con enfermedad avanzada. Aunque con la situación actual del
sistema no se ve muy próximo un
cambio conceptual de tal magnitud, parece un buen punto para la reflexión de si
estamos siendo capaces de hacer fluir información vital del seguimiento (de
trabajo continuado de años y también de las crisis repetidas) por los
profesionales de Primaria. Pensemos por ejemplo en el trabajo que realizan médicos,
enfermeros/as y trabajadores/as sociales en las decisiones de intensidad
adecuada de atención y en las voluntades del paciente, o en aspectos
socioculturales complejos que en muchas ocasiones se pierden en la vorágine del
ingreso hospitalario. ¿Vosotros qué pensáis? El diálogo promete.
Referència/Referencia:
Goroll
AH, Hunt DP. Bridging the hospitalist-primary care divide through collaborative care.
N Engl J Med 2015;372(4):308-9.
http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMp1411416
Miquel Àngel Mas,
geriatre @DrMqAgMas
No comments:
Post a Comment