Factors de risc associats a ingrés i reingrés en pacients > 75 anys que consulten a urgències.  

BMC Geriatrics publica en el seu últim número un interessant article de M.Deschodt et all, de l’Hospital universitari Leuven, Bèlgica, on intenten estudiar, entre pacients > 75 anys que consulten a urgències,  quins factors s’associen a ingrés hospitalari i quins a retorn a domicili, i entre aquests pacients que no han requerit ingrés, quines variables s’associen a major risc de reingrés durant els propers 30 i 90 dies.  

Es tracta d’un estudi de cohorts prospectiu, unicèntric, de 3 mesos de duració, on es recullen un total de 442 pacients (exclosos pacients pal·liatius, intubats, precisant cirurgia urgent, trasllats interns, que no firmin el consentiment o que les condicions mèdiques no permetin una valoració adequada), amb una mitjana d’edat de 83.6+4.8 anys, majoritàriament dones (60.4%) i de la comunitat (86%). Dels 442 pacients, el 73.5% (n=325) van requerir ingrés hospitalari. Al analitzar els perfils dels pacients que precisen ingrés i els que no, troben que:

•          No precisen ingrés: menys dependents per a AVDs, major mobilitat i major independència per a activitats instrumentals (finances, comprar).
•          Precisen ingrés hospitalari: major risc de malnutrició, major comorbiditat i més deteriorament cognitiu.

Entre els pacients no hospitalitzats, un 82.9% va retornar al domicili i un 17.1% a residència. Al més, un 18.6% van requerir reingrés a urgències; i als 3 mesos un 29.2%. L’anàlisi multivariat va mostra les següents variables com a factors de risc independents de reingrés al mes:

•         Major comorbiditat (mesurada per índex de comorbiditat)
•          Hospitalització prèvia (3 mesos anteriors)

Els factors de risc associats a reingrés als 3 mesos van ser:

•          Hospitalització prèvia (3 mesos anteriors)
•          Necessitat de demanar menjars a domicili
•         Realitzar fisioteràpia abans de la consulta a urgències
•          Caigudes en l’últim any

L’estudi conclou que donat que el reingrés és una marca de qualitat de l’assistència, que a més està subjecte a marcadors econòmics, és important valorar quins són aquells perfils o factors amb més risc de reingrés mitjançant una valoració geriàtrica integral, per tal de poder fer una intervenció precoç i evitar els reingressos. Destaca l’article el perfil geriàtric dels pacients grans que consulten a urgències, especialment d’aquells que precisen ingrés hospitalari, i de l’alt percentatge de pacients que reingressen al mes i 3 mesos, dades similars a estudis anteriorment publicats.

Per als que treballem amb aquests tipus de pacients tan grans i tan geriàtrics, amb alta comorbilitat, fragilitat social, funcional i cognitiva, el reingrés hospitalari és un fet molt freqüent que posa es “jaque” sovint al sistema sanitari i sobre el qual s’hi comença a actuar. La identificació de pacients com a MACA o PCC en el nostre territori pot ser una bona eina per a tenir més controlats aquells pacients amb major risc de reingrés, faltaria però potenciar aquells programes que poden evitar que aquests pacients es passin la meitat dels seus últims anys de vida entre urgències i hospitals (estic pensant per exemple amb PADEs, programes d’atenció domiciliaria o hospitalització domiciliaria integral).

Factores de riesgo asociados a ingreso y reingreso en pacientes > 75 años que consultan a urgencias.

BMC Geriatrics publica en su último número un interesante artículo de M.Deschodt et all, del Hospital Universitario Leuven, Bélgica, donde intentan estudiar, entre pacientes > 75 años que consultan a urgencias, qué factores se asocian a ingreso hospitalario y cuáles a retorno a domicilio, y entre estos pacientes que no han requerido ingreso, qué variables se asocian a mayor riesgo de reingreso durante los próximos 30 y 90 días.

Se trata de un estudio de cohortes prospectivo, unicéntrico, de 3 meses de duración, donde se recogen un total de 442 pacientes (excluidos pacientes paliativos, intubados, precisando cirugía urgente, traslados internos, que no firmen el consentimiento o que las condiciones médicas no permitan una valoración adecuada), con una media de edad de 83.6 años, en su mayoría mujeres (60.4%) y de la comunidad (86%). De los 442 pacientes, el 73.5% (n = 325) requirieron ingreso hospitalario. Al analizar los perfiles de los pacientes que precisan ingreso y los que no, encuentran que:

• Los que no precisan ingresso son menos dependientes para AVDs, tienen mayor movilidad y mayor independencia para actividades instrumentales (finanzas, comprar).
• Los que precisan ingreso hospitalario tienen mayor riesgo de malnutrición, mayor comorbilidad y más deterioro cognitivo.

Entre los pacientes no hospitalizados, un 82.9% retornó al domicilio y un 17.1% a la residencia. Al més, un 18.6% reingresaron en urgencias; ya los 3 meses un 29.2%. El análisis multivariado muestra las siguientes variables como factores de riesgo independientes de reingreso al mes:

• Mayor comorbilidad (medida por índice de comorbilidad)
• Hospitalización previa (3 meses anteriores)

Los factores de riesgo asociados a reingreso a los 3 meses fueron:

• Hospitalización previa (3 meses anteriores)
• Necesidad de pedir comidas a domicilio
• Realizar fisioterapia antes de la consulta en urgencias
• Caídas en el último año

El estudio concluye que dado que el reingreso es una marca de calidad de la asistencia, y que además está sujeto a marcadores económicos, es importante valorar cuáles son aquellos perfiles o factores con más riesgo de reingreso mediante una valoración geriátrica integral, a fin de poder hacer una intervención precoz y evitar los reingresos. Destaca el artículo el perfil geriátrico de los pacientes mayores que consultan a urgencias, especialmente de aquellos que precisan ingreso hospitalario, y del alto porcentaje de pacientes que reingresan al mes y 3 meses, datos similares en estudios anteriormente publicados.

Para los que trabajamos con este tipo de pacientes tan mayores y tan geriátricos, con alta comorbilidad, fragilidad social, funcional y cognitiva, el reingreso hospitalario es un hecho muy frecuente que pone en "jaque" a menudo al sistema sanitario y sobre el que se empieza a actuar. La identificación de pacientes como MACA o PCC en nuestro territorio puede ser una buena herramienta para tener más controlados aquellos pacientes con mayor riesgo de reingreso, faltaría pero potenciar aquellos programas que pueden evitar que estos pacientes se pasen la mitad de sus últimos años de vida entre urgencias y hospitales (estoy pensando por ejemplo en los programas de PADEs, de atención domiciliaria u hospitalización domiciliaria integral).

Characteristics of older adults admitted to the emergency department (ED) and their risk factors for ED readmission based on comprehensive geriatric assessment: a prospective cohort study. Deschodt M, Devriendt E, sabbe M, Knockaert D, Deboutte P, Boonen S, Flamaing J, Milisen K.BMC Geriatr. 2015 Apr 26;15(1):54.