Medicina Basada en l’Evidència (MBE): què podem aportar els
geriatres per renéixer-la?
Català: Aquesta
setmana al blog revisem un article especial, publicat fa uns mesos a la revista
British Medical Journal, per
reflexionar sobre futures inovacions a la vista en el camp de la geriatria. En
aquest paper un grup d’experts en MBE
escriuen un assaig crític sobre el passat i el futur d’aquest moviment que tant
d’èxit i seguidors ha tingut en les darreres dècades. El que fan és exposar
punts que orienten cap a una espècie de col·lapse d’aquesta metodologia, en
base a un ús no del tot adequat que se n’ha fet i a la manca d’adaptabilitat de
la mateixa a determinades realitats. Els principals
arguments per parlar de crisi en el moviment són: 1. La "marca de
qualitat" basada en l'evidència ha estat objecte d'apropiació indeguda per
múltiples interessos creats; 2. El volum d’evidència, especialment les guies de
pràctica clínica, s'ha convertit en immanejable; 3. Els beneficis
estadísticament significatius poden ser marginals en la pràctica clínica; 4.
Normes poc flexibles i tecnologia poden desviar l’atenció més cap a la gestió
que no pas cal al pacient; 5. Les guies basades en l’evidència sovint són poc
útils pels pacients amb multimorbilitat.
Amb tot, l’article
va molt més enllà de la crítica. Els autors defensen una evolució del moviment
cap a una evidència adaptada a les múltiples complexitats de les persones del
nostre temps. Així, serien principals característiques de la nova “MBE real”:
1. Fa de l’atenció ètica del pacient una prioritat màxima; 2. Exigeix proves
individualitzades en un format que els metges i els pacients puguin entendre;
3. Es caracteritza per l'opinió d'experts en lloc de serguir regles mecàniques;
4. Comparteix les decisions amb els pacients a través de converses amb sentit; 5.
Es basa en una forta relació metge/pacient i reforça aspectes humans de
l'atenció; 6. Aplica aquests principis a escala comunitària per a una salut
pública basada en l'evidència.
A mode de resum, Trisha Greenhalgh i col·laboradors
volen posar sobre la taula que, malgrat que la MBE ha tingut molts beneficis
fins ara, també ha comportat conseqüències negatives. El programa de punts que
ofereixen podria fer-ne renéixer el moviment, orientant-lo a proporcionar
evidència útil i combinable amb l’experiència personal i col·lectiva. Es
tractaria d’alguna manera d’enfocar la recerca al “món real” i als “pacients
reals” amb visions més pragmàtiques i dirigides a aportar solucions
contextualitzades pels propis experts, amb un paper actiu dels malalts, per tal
d’oferir “la millor opció possible” per a cada cas.
Comentari: La pregunta sobre si podem fer renéixer la
MBE, és molt suggerent per nosaltres els geriatres. Com especialistes, hem
viscut el creixement de l’especialitat aferrant-nos al moviment basat en
l’evidència (la validació de la tecnologia clínica Comprehensive Geriatric Assessment als anys 80 n’és un clar exemple),
però fa anys que ens preguntem com aplicar la MBE a persones grans amb
múltiples condicions cròniques. Vivim cada dia la poca aplicabilitat de moltes
guies i dubtem en com interpretar assajos clínics en què sistemàticament les
persones majors de 80 anys n’han estat excloses.
Amb tot, no renunciem a seguir sent escrupulosos a
l’hora de buscar evidències científiques pels nostres pacients. Hem d’aportar
noves idees i compartir la nostra expertesa en el disseny i l’avaluació d’intervencions
complexes en casos de continuades interaccions de tractaments. Podrem així resoldre
millor les demandes de resultats finals adequats en una població amb múltiples
condicions de salut que necessita cada cop respostes més individualitzades. Es
tractaria de definir, compartir i mesurar les nostres metodologies
multidimensionals interprofessionals, en el marc de noves onades de recerca d’evidències
més “reals”.
Medicina
Basada en la Evidencia (MBE): ¿qué podemos aportar los geriatras para que
renazca?
Español: Esta semana en el blog revisamos un
artículo especial, publicado hace unos meses en la revista British Medical Journal, para reflexionar sobre futuras inovaciones
a la vista en el campo de la geriatría. En este paper un grupo de expertos en MBE escriben un ensayo crítico sobre
el pasado y el futuro de este movimiento que tanto éxito y seguidores ha tenido
en las últimas décadas. Lo que hacen es exponer puntos que orientan hacia una especie
de colapso de esta metodología, en base a un uso no muy adecuado que se ha
hecho de la misma, y a la su falta de adaptabilidad a determinadas realidades.
Los principales argumentos para hablar de crisis en el movimiento son: 1. La
" marca de calidad" basada en la evidencia ha sido objeto de
apropiación indebida por múltiples intereses creados; 2. El volumen de
evidencia, especialmente las guías de práctica clínica, se ha convertido en
inmanejable; 3. Los beneficios estadísticamente significativos pueden ser
marginales en la práctica clínica; 4. Normas poco flexibles y tecnología pueden
desviar la atención más hacia la gestión que hacia el paciente; 5. Las guías
basadas en la evidencia a menudo son poco útiles para los pacientes con
multimorbilidad.
El artículo va mucho más allá de la
crítica. Los autores defienden una evolución del movimiento hacia una evidencia
adaptada a las múltiples complejidades de las personas de nuestro tiempo. Así,
serían principales características de la nueva " MBE real" : 1. Hace
de la atención ética del paciente una prioridad máxima; 2. Exige pruebas
individualizadas en un formato que los médicos y los pacientes puedan entender;
3. Se caracteriza por la opinión de expertos en lugar de serguir reglas
mecánicas; 4. Comparte las decisiones con los pacientes a través de
conversaciones con sentido; 5. Se basa en una fuerte relación médico/paciente y
refuerza aspectos humanos de la atención; 6. Aplica estos principios a escala
comunitaria para una salud pública basada en la evidencia.
A modo de resumen, Trisha Greenhalgh y colaboradores
ponen sobre la mesa que, a pesar de la MBE ha tenido muchos beneficios hasta
ahora, también ha comportado consecuencias negativas. El programa de puntos que
ofrecen podría hacer renacer el movimiento, orientándolo a proporcionar
evidencia útil y combinable con la experiencia personal y colectiva. Se
trataría de enfocar la investigación al "mundo real" y a
"pacientes reales", con visiones más pragmáticas y dirigidas a
aportar soluciones contextualizadas por los propios expertos, con un papel
activo de los enfermos, para ofrecer "la mejor opción posible " para
cada caso.
Comentario: La pregunta sobre si podemos hacer renacer
la MBE, es muy sugerente para nosotros los geriatras. Como especialistas, hemos
vivido el crecimiento de la especialidad aferrándonos al movimiento basado en
la evidencia (la validación de la tecnología
clínica Comprehensive Geriatric
Assessment en los años 80 es
un claro ejemplo), pero hace años que nos preguntamos cómo aplicar la MBE a personas
mayores con múltiples condiciones crónicas. Vivimos cada día la poca
aplicabilidad de diversas guías y dudamos en cómo interpretar ensayos clínicos
en los que sistemáticamente las personas mayores de 80 años han sido excluidas.
Aún así, no renunciamos a seguir siendo
escrupulosos a la hora de buscar evidencias científicas para nuestros
pacientes. Debemos aportar nuevas ideas y compartir nuestra experiencia en el
diseño y la evaluación de intervenciones complejas en casos de continuadas
interacciones de tratamientos. Podremos así resolver mejor las demandas de resultados
finales adecuados en una población con múltiples condiciones de salud que
necesita cada vez respuestas más individualizadas. Se trataría de definir,
compartir y medir nuestras metodologías multidimensionales interprofesionales,
en el marco de nuevas oleadas de búsqueda de evidencias más "reales".
Referències/Referencias:
Greenhalgh T, Howick J, Maskrey N, Evidence
Based Medicine Renaissance Group. Evidence
based medicine: a movement in crisis? BMJ 2014;348:g3725. doi:
10.1136/bmj.g3725. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4056639/pdf/bmj.g3725.pdf
Tarazona-Santabalbina FJ, Rubenstein
LZ. Valoración
geriátrica integral siglo XXI. Rev
Esp Geriatr Gerontol 2014;49(2):47-8.
Miquel Àngel Mas,
geriatre @DrMqAgMas .