Els programes d’intervenció en pacients amb insuficiència cardíaca d’alt risc redueixen el percentatge d’ingressos hospitalaris, milloren la qualitat de vida i la supervivència, i redueixen els costos. Però aquests beneficis són controvertits en pacients d’edat avançada ja que molts d’aquests individus són exclosos d’aquests estudis. Per això m’agradaria comentar un article publicat recentment a l’European Geriatric Medicine per geriatres d’un hospital de Cáceres, sobre l’eficàcia d’un programa de seguiment en pacients ancians amb insuficiència cardíaca després de l’alta hospitalària. Es tracta d’un estudi prospectiu aleatoritzat i controlat, en el qual es van reclutar pacients que van ingressar al Servei de Geriatria de forma consecutiva per insuficiència cardíaca. Es van excloure de l’estudi els pacients amb malaltia terminal, enllitats, demència (GDS > 5) o altres malalties psiquiàtriques severes, els que no era possible dur a terme el seguiment i els que van refusar participar-hi. Finalment es van incloure 117 pacients amb una edat mitjana de 85 anys. Cinquanta-nou pacients van ser inclosos en el grup d’intervenció (rebien educació sanitària, control terapèutic i seguiment acurat per part d’un equip interdisciplinar en hospital de dia de Geriatria, mitjançant un contacte telefònic a les 48 hores de l’alta hospitalària, avaluació als 10 dies, al mes i als 6 mesos, així com atenció a hospital de dia o per via telefònica en cas que ho requerissin) i 58 pacients van rebre atenció sanitària estàndard per part del metge d’atenció primària i en alguns casos, rebien atenció per part de geriatres no membres de l’estudi de recerca, a consultes externes de manera puntual. Després del període de seguiment (un any o fins que van morir), el grup de pacients que van rebre intervenció per part d’un equip interdisciplinar en l’hospital de dia de Geriatria, van presentar menys aconteixements per qualsevol causa en relació amb el grup control [una reducció del 30% (RR:2,25; p = 0,032)]. La probabilitat de patir algun aconteixement entre la primera visita i durant el període de seguiment va ser significativament inferior en el grup d’intervenció (log-rank: 5,79; p = 0,016). D’altra banda, la qualitat de vida va millorar significativament en el grup d’intervenció (p = 0,035). Així doncs, la insuficiència cardíaca podria ser una malaltia paradigmàtica, de manera que aquest tipus de seguiment es podria fer extensiu a poblacions amb altres malalties, o fins i tot a pacients amb elevada comorbiditat i complexitat en general. D’altra banda, m’agradaria destacar la importància d’incloure els pacients d’edat avançada en aquest tipus de programes d’intervenció.
Article: Effectiveness of a follow-up program for elderly heart failure patients after hospital discharge. A randomized controlled trial. J.L. González-Guerrero, T. Alonso-Fernández, N. García-Mayolín, N. Gusi, J.M. Ribera-Casado. European Geriatric Medicine 2014;5:252-257
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1878764914000825
¿Los programas de seguimiento de los pacientes de edad avanzada con insuficiencia cardiaca son eficaces?
Los programas de intervención en pacientes con insuficiencia cardiaca de alto riesgo reducen el porcentaje de ingresos hospitalarios, mejoran la calidad de vida y la supervivencia, y reducen los costes. Pero estos beneficios son controvertidos en pacientes de edad avanzada ya que muchos de estos individuos son excluidos de estos estudios. Por este motivo, me gustaría comentar un artículo publicado recientemente en el European Geriatric Medicine por geriatras de un hospital de Cáceres, sobre la eficacia de un programa de seguimiento en pacientes ancianos con insuficiencia cardiaca después del alta hospitalaria. Se trata de un estudio prospectivo aleatorizado y controlado, en el cual se reclutaron pacientes que ingresaron en el Servicio de Geriatría de forma consecutiva por insuficiencia cardiaca. Se excluyeron del estudio los pacientes con enfermedad terminal, encamados, demencia (GDS > 5) u otras enfermedades psiquiátricas severas, los que no era posible llevar a cabo el seguimiento y los que rechazaron participar. Finalmente se incluyeron 117 pacientes con una edad media de 85 años. Cincuenta y nueve fueron incluidos en el grupo de intervención (recibían educación sanitaria, control terapéutico y seguimiento estrecho por parte de un equipo interdisciplinar en hospital de día de Geriatría, mediante un contacto telefónico a las 48 horas del alta hospitalaria, evaluación a los 10 días, al mes y a los 6 meses, así como atención en hospital de día o por vía telefónica en caso de que lo requirieran) y 58 pacientes recibieron atención sanitaria estándar por parte del médico de atención primaria y en algunos casos, recibían atención por parte de geriatras no miembros del equipo de investigación, en consultas externas de manera puntual. Después del periodo de seguimiento (un año o hasta que murieron), el grupo de pacientes que recibieron intervención por parte de un equipo interdisciplinar en el hospital de día de Geriatría, presentaron menos acontecimientos por cualquier causa en relación con el grupo control [una reducción del 30% (RR: 2,25; p = 0,032)]. La probabilidad de sufrir algún acontecimiento entre la primera visita y durante el periodo de seguimiento fue significativamente inferior en el grupo de intervención (log-rank: 5,79; p = 0,016). Por otro lado, la calidad de vida mejoró significativamente en el grupo de intervención (p = 0,035). La insuficiencia cardiaca podría ser una enfermedad paradigmática, de manera que este tipo de seguimiento se podría hacer extensivo a poblaciones con otras enfermedades, o incluso a pacientes con elevada comorbilidad y complejidad en general. Por otro lado, me gustaría destacar la importancia de incluir los pacientes de edad avanzada en estos tipos de programas de intervención.
Artículo: Effectiveness of a follow-up program for elderly heart failure patients after hospital discharge. A randomized controlled trial. J.L. González-Guerrero, T. Alonso-Fernández, N. García-Mayolín, N. Gusi, J.M. Ribera-Casado. European Geriatric Medicine 2014;5:252-257
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1878764914000825
No comments:
Post a Comment