DE LA CONVALESCÈNCIA A L’HOSPITAL D’AGUTS... QUINS FACTORS INTERVENEN?

Colprim publica un article a la revista JAMDA sobre la incidència i factors de risc associats a trasllats no planejats des d’un centre de cures intermèdies (convalescència) a l’hospital d’aguts. Aquesta estudi pretén no només avaluar els reingressos als 30 dies, sinó també els trasllats a l’hospital d’aguts (via urgències), que no ingressen i retornen al centre de convalescència. L’estudi, realitzat durant 11 mesos al Parc Sanitari Pere Virgili, recull dades de 1505 pacients > 65 anys, dels quals el 14.4% són traslladats a urgències, quedant únicament un 5.4% ingressats a l’hospital d’aguts. El 25% reingressen durant els primers 9 dies d’ingrés (de mitjana, 11 dies). Ingressar després d’una cirurgia general, >8 fàrmacs a l’ingrés i viure amb parella presenten en l’anàlisi multivariat un major risc de ser traslladats a urgències; i els motius principals per a traslladar a urgències són alteracions cardiovasculars (sense diferències entre els que reingressen i el que no), seguides de malaltia infecciosa (entre els que reingressen) i alteracions gastrointestinals (entre els que no reingressen). La novetat d’aquest estudi és que avalua tots els trasllats a urgències, no només els reingressos, i això pot ajudar a identificar trasllats potencialment evitables, i actuar en aquest punt (com per exemple el programa INTERACT2 als “nursing homes”).
En relació als factors de risc de trasllat, viure amb parella resulta sorprenent, i Colprim hipotetitza sobre dues possibles causes: la insistència de la parella per a actituds més agressives (a proves diagnòstico/terapèutiques) i/o el biaix que existeix al ingressar pacients a convalescència (els de menor suport socials solen estar menys greus, de mitjana, que els pacients amb bon suport social, que tornen amb més facilitat al domicili).

COMENTARI: Els trasllats a urgències des d’hospitals d’atenció intermèdia suposen una despesa econòmica extra i sobretot un esdeveniment advers gens despreciable en els nostres pacients d’edat avançada: visita a urgències (amb els riscos clínics, funcionals i emocionals que comporta), atenció clínica per part de diferents professionals en poques hores i en el pitjor dels casos un nou ingrés a l’Hospital d’aguts, endarrerint la rehabilitació i perdent els guanys fins aleshores aconseguits. Al nostre territori, aquest és un estudi que pot ser especialment útil, doncs tal i com senyala l’autor, reflecteix el “real world” donada l’absència d’altres criteris d’exclusió que no fossin l’edat. La incidència d’aquests trasllats dóna una idea de la magnitud de la situació, i conèixer els factors de risc associats pot ajudar a millorar la gestió de les complicacions que ocorren a nivell de l’atenció intermèdia.
Existeix però una variabilitat important entre els centres de convalescència del nostre territori, i per tant hem de ser prudents a l’hora d’estendre aquest resultats a altres centres. Aquesta variabilitat però, també ens pot ajudar per veure el que funciona i el que no, i així millorar la qualitat de l’assistència i gestió de recursos.



DE LA CONVALESCENCIA AL HOSPITAL DE AGUDOS... QUE FACTORES INTERVIENEN?

Colprim publica un artículo en la revista JAMDA sobre la incidencia y factores de riesgo asociados a traslados no planeados desde un centro de cuidados intermedios (convalecencia) al hospital de agudos. Esta estudio pretende no sólo evaluar los reingresos a los 30 días, sino también los traslados al hospital de agudos (vía urgencias), que no ingresan y retornan al centro de convalecencia. El estudio, realizado durante 11 meses en el Parc Sanitari Pere Virgili, recoge datos de 1505 pacientes> 65 años, de los cuales el 14.4% son trasladados a urgencias, quedando únicamente un 5.4% ingresados en el hospital de agudos. El 25% reingresan durante los primeros 9 días de ingreso (de media, 11 días). Ingresar después de una cirugía general,> 8 fármacos al ingreso y vivir con pareja presentan en el análisis multivariado un mayor riesgo de ser trasladados a urgencias; y los motivos principales para trasladar a urgencias son alteraciones cardiovasculares (sin diferencias entre los que reingresan y lo que no), seguido de enfermedades infecciosas (entre los que reingresan) y alteraciones gastrointestinales (entre los que no reingresan). La novedad de este estudio es que evalúa todos los traslados a urgencias, no sólo los reingresos, y esto puede ayudar a identificar traslados potencialmente evitables, y actuar en este punto (como por ejemplo el programa INTERACT2 en los “nursing homes”).
En relación a los factores de riesgo de traslado, vivir con pareja soprende, y Colprim hipotetiza sobre dos posibles causas: la insistencia de la pareja para actitudes más agresivas (pruebas diagnóstico/terapéuticas) y/o el sesgo que existe al ingresar pacientes en convalecencia (los de menor soporte sociales suelen estar menos graves, de promedio, que los pacientes con buen soporte social, que vuelven con más facilidad al domicilio).

COMENTARIO: Los traslados a urgencias desde hospitales de atención intermedia suponen un gasto económico extra y sobre todo un evento adverso nada despreciable en nuestros pacientes de edad avanzada: visita a urgencias (con los riesgos clínicos, funcionales y emocionales que conlleva), atención clínica por parte de diferentes profesionales en pocas horas y en el peor de los casos un nuevo ingreso en el Hospital de agudos, retrasando la rehabilitación y perdiendo las ganancias hasta entonces alcanzadas. En nuestro territorio, este es un estudio que puede ser especialmente útil, pues tal y como señala el autor, refleja el "real world" dada la ausencia de otros criterios de exclusión que no fueran la edad. La incidencia de estos traslados da una idea de la magnitud de la situación, y conocer los factores de riesgo asociados puede ayudar a mejorar la gestión de las complicaciones que ocurren a nivel de la atención intermedia.
Existe pero una variabilidad importante entre los centros de convalecencia de nuestro territorio, y por lo tanto tenemos que ser prudentes a la hora de extender estos resultados a otros centros. Esta variabilidad pero, también nos puede ayudar para ver lo que funciona y lo que no, y así mejorar la calidad de la asistencia y gestión de recursos.


ARTICLE: Colprim D, Inzitari I.Incidence and risk factors for unplanned transfers to acute general hospitals from an intermediate care and rehabilitation geriatric facility.JAMA 2014 Sep;15(9):687.