Depressió en l’ancià: screening i valoració.

CATALÀ:
M’agradaria debutar aquest any 2015 comentant la primera part d’un article publicat al New England Journal of Medicine sobre la depressió en l’ancià. La depressió en ancians és freqüent i sovint va associada a la coexistència de malalties mèdiques, a disfunció cognitiva, o a ambdues coses. A diferència dels pacients més joves, la presència d’un estat d’ànim baix pot ser menys comú en ancians, mentre que la irritabilitat, l’ansietat i els símptomes somàtics poden ser més freqüents. Les malalties mèdiques coexistents compliquen el maneig de la depressió. La relació entre depressió i malaltia mèdica coexistent pot ser bidireccional, és a dir, problemes mèdics com el dolor crònic poden conferir una predisposició a la depressió, i alhora, una depressió va associada a una pitjor evolució en algunes malalties com les cardíaques. D’altra banda, la presència d’una alteració cognitiva és comuna en persones amb depressió tardana i pot afectar a múltiples dominis cognitius, incloent la funció executiva, l’atenció i la memòria. Així doncs, la depressió pot ser tant un factor de risc com una manifestació del deteriorament cognitiu. És ben conegut que la depressió està associada a un risc a llarg termini per desenvolupar una demència. Es recomana l’screening de la depressió per garantir un diagnòstic correcte i un tractament i seguiment apropiats. També comenta que un screening sense una valoració de confirmació pot dur a uns diagnòstics falsament positius i a un tractament innecessari. Per això recomana que el clínic dugui a terme una valoració complerta i utilitzi instruments validats pel seu diagnòstic. També destaca la importància d’explorar de manera curosa la presència de pensaments de suïcidi donades les elevades taxes de suïcidi en ancians. D’altra banda, recomana que en la història clínica es faci un registre de les següents dades: els diagnòstics i teràpies psiquiàtriques anteriors, intents d’autolisi, ús de substàncies com l’alcohol, problemes de memòria, dolor crònic, polifarmàcia, problemes d’adherència al tractament, revisió del tractament habitual (per tal d’identificar algun fàrmac que predisposi a la depressió), pèrdues recents o esdeveniments estressants, suport social disponible, història familiar de demència i de suïcidi. Pel que fa a l’anàlisi de laboratori aconsella sol.licitar els següents paràmetres: hemograma, glucosa, tirotropina, vitamina B12 i àcid fòlic. Considera que el test d’screening cognitiu està justificat en pacients que manifesten problemes de memòria i poden posar de manifest dèficits en el processament visuo-espaial o en la memòria, inclús en el cas que la puntuació total estigui dins del rang de la normalitat. Un test neuropsicològic pot ser d’ajuda per la identificació d’una demència precoç, però cal tenir en compte que una depressió aguda afecta negativament en la realització del test, de manera que recomana que aquest sigui posposat fins que els símptomes de depressió hagin disminuït. La part del tractament us la comento la setmana que ve! Desitjo que tingueu una gran setmana!!!
 La cita de l’article: Taylor WD. Depression in the Elderly. N Engl J Med 2014;371:1228-1236.


 CASTELLÀ:
Depresión en el anciano: screening y valoración. Me gustaría debutar este año 2015 comentando la primera parte de un artículo publicado en el New England Journal of Medicine sobre la depresión en el anciano. La depresión en ancianos es frecuente y a menudo va asociada a la coexistencia de enfermedades médicas, a disfunción cognitiva, o a ambas cosas. A diferencia de los pacientes más jóvenes, la presencia de un estado de ánimo bajo puede ser menos común en ancianos, en cambio la irritabilidad, la ansiedad y los síntomas somáticos pueden ser más frecuentes. Las enfermedades médicas coexistentes complican el manejo de la depresión. La relación entre depresión y enfermedad médica coexistente puede ser bidireccional, es decir, problemas médicos como el dolor crónico puede conferir una predisposición a la depresión, y a la vez, una depresión va asociada a peor evolución en algunas enfermedades como las cardíacas. Por otro lado, la presencia de una alteración cognitiva es común en personas con depresión tardía y puede afectar a múltiples dominios cognitivos, incluyendo la función ejecutiva, la atención y la memoria. Así pues, la depresión puede ser tanto un factor de riesgo como una manifestación del deterioro cognitivo. Es bien conocido que la depresión está asociada a un riesgo a largo plazo para desarrollar una demencia. Se recomienda el screening de la depresión para garantizar un diagnóstico correcto y un tratamiento y seguimiento apropiados. También comenta que un screening sin una valoración de confirmación puede conllevar a diagnósticos falsamente positivos y a un tratamiento innecesario. Por eso recomienda que el clínico lleve a cabo una valoración completa y utilice instrumentos validados para su diagnóstico. También destaca la importancia de explorar de manera cuidadosa la presencia de pensamientos de suicidio dadas las elevadas tasas de suicidio en ancianos. Por otro lado, recomienda que en la historia clínica se realice un registro de los siguientes datos: los diagnósticos y terapias psiquiátricas anteriores, intentos de autolisis, uso de sustancias como el alcohol, problemas de memoria, dolor crónico, polifarmacia, problemas de adherencia al tratamiento, revisión del tratamiento habitual (para identificar algún fármaco que predisponga a la depresión), pérdidas recientes o eventos estresantes, soporte social disponible, historia familiar de demencia y de suicidio. También aconseja solicitar los siguientes parámetros de laboratorio: hemograma, glucosa, tirotropina, vitamina B12 y ácido fólico. Considera que el test de screening cognitivo está justificado en pacientes que manifiesten problemas de memoria y pueden poner de manifiesto déficits en el procesamiento visuo-espacial o en la memoria, incluso en el caso que la puntuación total esté dentro del rango de la normalidad. Un test neuropsicológico puede ser de ayuda para la identificación de una demencia precoz, pero hay que tener en cuenta que una depresión aguda afecta negativamente la realización del test, de manera que recomienda que éste sea pospuesto hasta que los síntomas de depresión se hayan reducido. La parte del tratamiento os la comento la semana que viene! Os deseo muy buena semana!
 La cita del artículo: Taylor WD. Depression in the Elderly. N Engl J Med 2014;371:1228-1236.