El que abans era una afirmació; ara entra en debat:
A un costat del Ring: Les caigudes, un dels gegants de la geriatria per la
seva associació a elevades taxes d'hospitalització, institucionalització,
discapacitat, la por de caure, disminució de l'activitat i pitjor qualitat de
vida.
A l'altre costat: Fàrmacs i polifarmàcia; síndrome geriàtric definit per
l'OMS com l'ús simultani de tres o més medicaments ja sigui amb o sense prescripció
mèdica. Citar també el gran nombre de productes d'herbolari que es dispensen de
manera imprudent en aquest grup d'edat.
L'adult ancià és un dels que més fàrmacs té prescrits, més pluripatologia
presenta i és valorat per un major nombre d'especialistes diferents, on crida
l'atenció la manca de comunicació entre ells. La conseqüència n’és una
prescripció inadequada, duplicitat de tractaments, risc d'interaccions i
reaccions adverses que ens porta a una major morbiditat, mortalitat i ús excessiu
recursos sanitaris.
Durant anys hem considerat determinades classes de medicaments, com
benzodiazepines, antidepressius, antipsicòtics, antihipertensius i diürètics,
com factors de risc extrínsecs fonamentals en el risc de caiguda. Múltiples
estudis avalen aquesta teoria, de fet hi ha escales de valoració del risc de
caigudes on s'inclouen com a ítems de risc, per exemple en l'escala de Downton.
No obstant això, estudis recents suggereixen que aquesta associació no és
significativa quan la prescripció d'aquests fàrmacs és adequada o no està
associada a polifarmàcia.
Us mostrem un estudi prospectiu de cohorts de base poblacional, de 2 anys
de seguiment, on hi han participat 6,666 adults majors de 50 anys (The Irish
Longitudinal study on Ageing) publicat a la revista Age and Ageing del 2015.
Es va investigar l'associació entre caigudes i polifarmàcia (5 o més
fàrmacs), entre caigudes i fàrmacs establerts com factors de risc en les
mateixes (citats anteriorment) i finalment la interacció entre aquests dos
grups (polifarmàcia i fàrmacs de risc) amb les caigudes. La variable caigudes
es va subdividir (en baix nombre, elevat nombre i greus). Els resultats van ser
ajustats a factors sociodemogràfics i co-morbiditat.
Dels 6666 participants, 1145 presentaren polifarmàcia a l'inici de l'estudi
(17%). Es van enregistrar 3113 caigudes en total i d'elles, 642 amb
conseqüències greus.
Van patir més caigudes les dones, ancians, malalts pluripatològics, amb
deterior funcional, dolor crònic o història prèvia de caigudes o fractures.
En l'estudi es va observar:
1. Els participants que presentaven polifarmàcia i a més a més incloïen
algun antidepressiu s’associaven a un major risc de presentar gran nombre de
caigudes i amb greus conseqüències. No obstant, l’ús d'antidepressius sense existència
de polifarmàcia i la polifarmàcia sense antidepressius no ho eren.
2. L'ús de benzodiazepines es va associar a presentar gran nombre de
caigudes de manera independent a l’existència de polifarmàcia. Però si a més
coincidia amb aquesta s’observava un increment de les caigudes greus.
3. Els antihipertensius, diürètics i antipsicòtics, no es van associar a
caigudes.
La farmacologia és un món fascinant on poques vegades ens hi parem a pensar
o a revisar llevat que es tracti de fàrmacs o associacions que ja tenim
integrats com factors de risc. Aquest és un estudi que precisament reivindica
el contrari. Ens fa recordar de nou el tema d'individualitzar en l'ancià, de no
conformar i anar una miqueta més enllà, i revisar les característiques
farmacodinàmiques i farmacocinètiques en pacients polimedicats amb símptomes o
signes que no ens acabin d’encaixar.
Lo que antes era una afirmación;
ahora entra en debate:
A un lado del Ring: Las caídas,
uno de los gigantes de la geriatría por su asociación a elevadas tasas de
hospitalización, institucionalización, discapacidad, el miedo de caer,
disminución de la actividad y peor calidad de vida.
Al otro lado: Fármacos y
polifarmacia; síndrome geriátrico definido por la OMS como el uso simultaneo de
tres o más medicamentos ya sea con o sin prescripción médica. Citar también el
gran número de productos de herbolario que se dispensan de manera imprudente en
este grupo de edad.
El adulto anciano
es el grupo de edad que más fármacos tiene prescritos, más pluripatología
presenta y es valorado por mayor número de especialistas diferentes en las que
llama la atención la falta de comunicación entre unos y otros. Al final, la
consecuencia es una prescripción inapropiada, duplicidad de tratamientos,
riesgo de interacciones y reacciones adversas que nos lleva a mayor morbilidad,
mortalidad y gran uso de recursos sanitarios.
Durante años hemos considerado
determinadas clases de medicamentos, como son las benzodiacepinas, antidepresivos,
antipsicóticos, antihipertensivos y diuréticos, como factores de riesgo
extrínsecos fundamentales en el riesgo de caída. Hay estudios que avalan esta
teoría, de hecho existen escalas de valoración del riesgo de caídas en las que se
incluyen como ítems de riesgo, un ejemplo es la escala de Downton. Sin embargo,
estudios recientes sugieren que esta asociación no es significativa cuando la prescripción de
estos fármacos es adecuada o no está asociada a polifarmacia.
Os mostramos un estudio prospectivo
de cohortes de base poblacional, de 2 años de seguimiento, en el que han participado:
6,666 adultos ≥50 años (The Irish Longitudinal study on
Ageing) publicado en la revista Age and Ageing del 2015.
En él se investigó la asociación entre
caídas y polifarmacia (considerándola como 5 o más fármacos), entre caídas y fármacos
establecidos como de riesgo en las mismas (citados anteriormente) y por último
la interacción entre estos dos grupos (polifarmacia y fármacos de riesgo) con las
caídas. La variable caídas se subdividió (en bajo número, en elevado número y
graves). Los resultados fueron ajustados a factores sociodemográficos y
co-morbilidad.
De los 6666 participantes, 1145 presentaron
polifarmacia al inicio del estudio (17%). Se registraron 3113 caídas en total y
de ellas 642 presentaron tuvieron consecuencias graves.
De los participantes, los que más
caídas presentaron fueron las mujeres, los ancianos, los enfermos pluripatológicos,
deteriorados funcionales, los que presentaban dolor crónico o habían tenido
historia previa de caídas o fracturas.
En el estudio se observó que:
1. Los
participantes que presentaban polifarmacia y además incluían algún
antidepresivo se asociaron a un riesgo mayor de presentar caídas en gran número y con graves
consecuencias.
Es importante
destacar que sin embargo uso de antidepresivos sin la polifarmacia y la
polifarmacia sin antidepresivos no lo eran.
2. El
uso de benzodiacepinas se asoció a presentar gran número de caídas de manera
independiente a tener polifarmacia. Pero si además coincidía con esta se
observó un incremento en caídas graves.
3. Los
antihipertensivos, diuréticos y antipsicóticos, no se asociaron a caídas.
La farmacología es un mundo
fascinante en el que pocas veces nos paramos a pensar o a revisar a no ser que
sean fármacos o asociaciones de estos que ya tenemos integradas como factores
de riesgo. Este es un estudio que precisamente reivindica lo contrario. Nos
hace recordar de nuevo el tema de individualizar en el anciano, de no conformarse
e ir un poquito más allá, y revisar las características farmacodinámicas y
farmacocinéticas en pacientes polimedicados con síntomas o signos que no nos acaben
de cuadrar.
----------------------------------------------------
ARTÍCULO:
Age and Ageing 2015; 44: 90–96
Polypharmacy including falls risk-increasing medications and subsequent falls in communitydwelling middle-aged and older adults
KATHRYN RICHARDSON, KATHLEEN BENNETT3, ROSE ANNE KENNY
No comments:
Post a Comment