TRACTAMENT PER L’HTA I RISC DE CAIGUDES

Arrel d’una carta publicada el JAMA, he rescatat aquest article publicat a mitjanats del 2014 per la Dra M. Tinetti que ens parla del tractament per la hipertensió (HTA) i la relació que presenta amb l’aparició de caigudes amb conseqüències greus. La presència d’HTA en pacients de més de 70 anys és molt elevat. Els nivells òptims de tensió arterial (TA) en pacients vells no són clars però està demostrat que a menors nivells de TA majors beneficis cardiovasculars. Els danys potencials dels fàrmacs antiHTA, és major en els pacient pluripatològics que en els pacients que habitualment participen en els assajos clínics. Les lesions greus secundàries a caigudes com són els traumatismes cranioencefàlics (TCE), les fractura de fèmur, tenen efectes sobre la funcionalitat i la mortalitat similar a la dels esdeveniments cardiovaculars, com l’infart agut de miocardi i l’accident cerebrovacular. Múltiples línees d’investigació suggereixen que els fàrmacs antiHTA poden incrementar el risc de caigudes. Tot i així, l’efecte de l’ús d’antiHTA sobre el risc de lesions greus secundàries a caigudes tampoc està del tot clar, per aquest motiu es va realitzar aquest estudi. Es realitza l’estudi a partir d’una cohort representativa de pacients a traves de les dades del medicare current beneficiary survey, tots ells majors de 70 anys i es va realizar seguiment durant 3 anys. És mesura l’ intensitat del tractament antihipertensiu en funció de la dosi diària estandarditzada de medicació, categoritzant-ho en 3 graus (no tractament antiHTA, grup d’intensitat moderada, grup d’alta intensitat). Es recullen les caigudes amb conseqüències greu com són les fractures de fèmur, els TCE, les dislocacions articulars a través de la base de dades del medicare. L’edat mitjana dels participants en l’estudi es de 80.2 anys. Dels 4961 pacients recollits a l’estudi un 14.1% no prenien tractament antiHTA, EL 54.6% prenien tractament de moderada intensitat i un 31.3% d’alta intensitat. Al llarg dels 3 anys de seguiment un 9% dels pacient va presentar caigudes amb conseqüències greus. El quocient de risc de patir una caiguda amb conseqüències greus va ser de 1.4 (95% IC, 1.03-1.90) en el grup d’intensitat moderada i d’un 1.28 (95%IC, 0.91-1.80) en el grup d’alta intensitat en comparació als pacients que no prenien tractament. En al grup de pacient que ja havien presentat una caiguda greu prèviament el quocient de risc va ser de 2.17 (95IC, 0.98-4.80) pel grup d’intensitat moderada i de 2.31 (95% IC1.01- 5.29). Així doncs l’estudi conclou que els antiHTA estan associats amb l’augment del risc de caigudes amb conseqüències greus, especialment en aquells pacients que ja han presentat lesions per caigudes prèvies. Cal fer un balanç sobre els potencials danys vs els beneficis que obtindrà el pacient en prendre la decisió de si cal continuar un tractament antiHTA en un pacient gran amb múltiples patologies cròniques. Com acaba reflexionant l’article la decisió de continuar un tractament antiHTA ha de ser ben meditada en aquells pacient amb multimorbiditat. Fent cas de les guies clíniques per la prevenció de la cardiopatia isquèmica o bé els ictus les xifres tensional proposades molt probablement no s’ajusten en aquest grup poblacional. Podeu trobar un resum de l’article a l’enllaç: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24614535 TRATAMIENTO PARA LA HTA Y RIESGO DE CAÍDAS La presencia de HTA en pacientes de más de 70 años es muy elevado. Los niveles óptimos de tensión arterial (TA) en pacientes de edad avanzada no son claros, pero está demostrado que a menores niveles de TA mayores beneficios cardiovasculares. Los daños potenciales de los fármacos antiHTA, es mayor en los paciente pluripatológicos que en los pacientes que habitualmente participan en los ensayos clínicos. Las lesiones graves secundarias a caídas como son los traumatismos craneoencefálicos (TCE), las fractura de fémur, tienen efectos sobre la funcionalidad y la mortalidad similar a la de los eventos cardiovaculares, como el infarto agudo de miocardio y el accidente cerebrovacular. Múltiples líneas de investigación sugieren que los fármacos antiHTA pueden incrementar el riesgo de caídas. Sin embargo, el efecto del uso de antiHTA sobre el riesgo de lesiones graves secundarias a caídas tampoco está del todo claro, de ahí que se realizó este estudio. Se realiza el estudio a partir de una cohorte representativa de pacientes a través de los datos del Medicare Current Beneficiary Survey, todos ellos mayores de 70 años y se realizó seguimiento durante 3 años. Se medide la intensidad del tratamiento antihipertensivo en función de la dosis diaria estandarizada de medicación, categorizando en 3 grados (no tratamiento antiHTA, grupo de intensidad moderada, grupo de alta intensidad). Se recogen las caídas con consecuencias graves como son las fracturas de fémur, los TCE, las dislocaciones articulares a través de la base de datos del Medicare. La edad media de los participantes en el estudio es de 80.2 años. De los 4961 pacientes recogidos en el estudio un 14.1% no tomaban tratamiento antiHTA, EL 54.6% tomaban tratamiento de moderada intensidad y un 31.3% de alta intensidad. A lo largo de los 3 años de seguimiento un 9% de los pacientes presentó caídas con consecuencias graves. El cociente de riesgo de sufrir una caída con consecuencias graves fue de 1.4 (95% IC, 1.03-1.90) en el grupo de intensidad moderada y de un 1,28 (95% IC, 0.91-1.80) en el grupo de alta intensidad en comparación a los pacientes que no tomaban tratamiento. En el grupo de paciente que ya habían presentado una caída grave previamente el cociente de riesgo fue de 1.72 (95%IC, 0.98-4.80) para el grupo de intensidad moderada y de 2,31 (95% IC 1.01- 5,29). Así pues el estudio concluye que los antiHTA están asociados con el aumento del riesgo de caídas con consecuencias graves, especialmente en aquellos pacientes que ya han presentado lesiones por caídas previas. Hay que hacer un balance sobre los potenciales daños vs los beneficios que obtendrá el paciente al tomar la decisión de si hay que continuar un tratamiento antiHTA en un paciente mayor con múltiples patologías crónicas. Como acaba reflexionando el artículo la decisión de continuar un tratamiento antiHTA debe ser bien meditada en aquellos pacientes con multimorbilidad. Haciendo caso de las guías clínicas para la prevención de la cardiopatía isquémica o los ictus las cifras tensional propuestas muy probablemente no se ajustan en este grupo poblacional Puede encontrar un resumen del artículo en el enlace: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24614535